sota el títol de

Retallo els estels

en forma de llibre dedicat a Cesco

Què és un haiku i què és un renga?

A Wiquipèdia podem llegir el següent text que subscric íntegrament:

“L’haiku (俳[hai]句[ku]), derivat de l’haikai, és una de les formes de poesia tradicional japonesa més esteses.

Abans de l’haiku, l’hokku va ser el primer vers de l’haikai no renga, A la fi de segle XIX, Masaoka Shiki (1867-1902) va separar l’hokku i va crear l’haiku per primera vegada. El primer escriptor d’haikus és Shiki, reformador de l’hokku.

L’haiku es compon de tres versos de 5, 7 i 5 morae (unitat fonètica similar, tot i que no idèntica, a la síl·laba), sense rima. Sol contenir una paraula clau denominada kigo (季語) que indica l’estació de l’any a la qual es refereix. Alguns consideren que l’haiku ha de combinar dues imatges diferents que es relacionen en el tercer vers i ha d’estar escrit en present i tenir una pausa (kireji) al final d’un dels dos primers versos. Totes aquestes regles són considerades de forma laxa i molts poetes les trenquen, especialment quan adapten l’haiku a altres idiomes.

Tradicionalment l’haiku, així com altres composicions poètiques, buscava descriure els fenòmens naturals, el canvi de les estacions, o la vida quotidiana de la gent.

En l’actualitat, se sol ensenyar a escriure aquests poemes curts en escoles occidentals, encara que d’una forma molt menys estricta, respectant-ne únicament el format sil·làbic.

En català un dels primers introductors dels Haikús fou Agustí Bartra, que en va traduir uns quants i en va escriure un recull anomenat Haikús d’Arinsal, de 1981.”

I si construíssim trenta renga o ampliacions d’aquests 30 haikus?

(1) El renga o cançó encadenada consisteix en un encadenament de tanka (2) per un grup d’autors. El sistema de producció conjunta es diu kyodo seisaku i està profundament arrelat en la tradició japonesa.

(2) Una tanka (o tannka) és una composició poètica japonesa. Significa “poema curt”. Podem dir que una tanka és una estrofa que consta de 31 síl•labes repartides en 5 versos plans sense rima seguint la mesura 5-7-5-7-7. La gràcia d’aquest poema és crear, en aquest límit d’extensió, una petita imatge ben suggestiva. Alguns consideren que és una ampliació d’un haiku.

(3) Entenc que les definicions tant de haiku, renga o tanka són susceptibles de ser discutides. Per exemple hi ha qui defensaria que els versos haurien d’estar repartits seguint la mesura 4’-6’-4’-6’-6’ (comptant així fins a l’última síl•laba tònica). I em sembla perfecte. Tradicionalment, en català, s’ha fet així. Jo prefereixo 5-7-5-7-7 morae . Jo no recito els haikus, els dic. Però aquest no és un bloc per discutir mesures sinó per crear un poema conjunt. Pel que fa a la resta, interpreteu tot plegat com més us convingui.

L’única regla que no puc permetre que ningú es salti és:

la d’afegir només dos versos de 7 síl·labes (morae) a cadascun dels haikus. La meva intenció no és seguir la mètrica catalana, en què es compta fins a l’última síl·laba tònica. El que pretenc és fer un calc dels haiku, renga i tanka japonesos per ser dits, no recitats.

(Afegiu comentaris –els dos versos que demano– només en els haikus, no en aquesta introducció. Si teniu preguntes sobre aquestes instruccions dirigiu-les a: pep.mita@gmail.com)

trio la lluna

i m’oblido del cove

de tant somiar

silenci s’escriu

en un coixí de palla

t’he llaurat el nom

dic llapis acció

ja s’ha escrit un poema

li deus un petó

m’avisen els grills

que fan punta a la lluna

s’escriu un estel

no trobo la pau

escriuré el que somio

en paper pautat

abraçant el tronc

he estimat tant la fusta

que el nus m’ha encerclat

la closca de l’ou

ens amaga una esquerda

ja pot respirar

t’ensenyo a parlar

et descuses la boca

i em dones la mà